Eucaristia d'inici de curs i presentació conclusions del Discerniment Comunitari

El passat dissabte 7 d'octubre vam celebrar l'eucaristia d'inici de curs per a la nostra Comunitat i vam aprofitar aquest moment per presentar les conclusions del procés de Discerniment que s'ha estat fent durant aquests darrers anys. En aquest sentit us compartim l'homilia del P. Rambla per si us ve de gust llegir-la:

1. [La Paraula de Déu]. La lectura del profeta Isaïes que hem escoltat és, en primer lloc, per a nosaltres una invitació al reconeixement, a l’acció de gràcies. Perquè aquest Casal Loiola és veritablement la vinya que el Senyor ha plantat i ha cuidat durant molts anys. Els qui ara ens hi movem som hereus de molts dies i anys de vida cristiana aprofundida, pregada, celebrada i, sobre tot, viscuda. Milers de joves i grans han passat per aquesta casa i abans per la Casa de les CC. MM o Fòrum Vergés. Diferents etapes: Congregacions Marianes, Comunitats de Vida Cristiana, Fòrum Vergés fins a la Fundació P. Joan Martí. Un nom, el del Pare Martí, el Juanito, que engloba tots els Directors i Consiliaris que han esmerçat amor i generositat per tal que aquesta vinya hagi estat fecunda. Les paraules de l’evangeli son d’aquelles que fan mal a l’orella i potser ens agradaria que no s’haguessin escrit. Però textos com aquest ens parlen del futur no pas per anunciar-nos què passarà, sinó per a parlarnos al nostre present, al nostre avui, com una crida a la responsabilitat, ja que som lliures per a acollir o rebutjar la plenitud de vida que Déu ens ofereix. I això és el que podem considerar nosaltres en aquest camí que estem recorrent vers la CCL. Fixem-nos, doncs en allò que Déu ens proposa i ens diu avui a nosaltres, a aquesta comunitat Casal Loiola. Tenim un itinerari traçat en les conclusions d’un prolongat discerniment fet durant el curs 2021 -2022. I aquest itinerari té una finalitat vers la qual s’orienten les concrecions pràctiques. Vigilem, doncs, de no fixar-nos més en el dit que no pas en la lluna que assenyala el dit.
    
2. [Finalitat i conclusions]. Com consta en la primera de les conclusions, la finalitat d’aquesta comunitat que s’està consolidant és la d’ajudar a viure una fe viva, centrada naturalment en el Crist, i amb el Crist oberta al món. I tot això amb l’ajut de l’espiritualitat ignasiana i amb una visió de futur, pensant sobre tot en els anhels i necessitats dels joves. Tot el que segueix, el gruix de totes les conclusions, son les mediacions per a fer efectiva aquesta finalitat que hem de maldar per tenir-la sempre al cor, al cap i a les mans. Durant els moments més durs de la pandèmia algú va escriure: el coronavirus ha posat de manifest que ja s’ha socialitzat la mort de Déu. La gent pateix i mor sense que Déu sigui cap referent en les seves vides. Pensem, doncs, en la importància cabdal d’una comunitat que té com a finalitat i com a eix vertebrador del que pensa, del que fa i del que celebra, el viure la fe, alimentar la fe, ajudar a fer operativa en la vida personal i social la fe cristiana. Precisament, la Companyia de Jesús s’ha proposat per aquests anys, com a opció preferent, el servei de la fe en el nostre món secularitzat, tot posant-hi al seu servei l’espiritualitat dels Exercicis amb la seva pedagogia i l’expertesa en el discerniment. En el camí de l’aplicació de les conclusions del discerniment del Casal Loiola, tinguem la mirada ben fixa en aquesta finalitat. El que Déu ens demana en aquests anys no és pas una operació de maquillatge o cosmètica espiritual, sinó una cosa més fonda i vital, la revitalització de la nostra fe en el Crist, una fe viscuda en comunitat i ben operant enmig de la nostra societat. Tenim sempre present aquesta finalitat, que és la primera de les conclusions. Les altres conclusions son expressió o ajuda de la primera, de la finalitat principal.
    
3. [Experiència personal i comunitat]. Fa uns anys que es va repetint una frase del teòleg Karl Rahner de fa més de cinquanta anys: “el cristià del futur o serà un místic o deixarà de ser cristià”. Entenent per místic no una persona dotada de visions o fenòmens extraordinaris, sinó una persona que té una experiència ben personal de Déu. I a assolir aquesta experiència ben personal condueix d’una manera notable l’espiritualitat d’Ignasi de Loiola fonamentada en els Exercicis Espirituals. I George Michoneau, un capellà francès, després d’una experiència pastoral i missionera extraordinària escrivia: “no hi ha vida cristiana sense comunitat”. Efectivament, si l’experiència profunda i personal de fe en el Crist no troba un espai comunitari on compartir i aprofundir la pròpia fe, on celebrar-la, on sentir l’acompanyament i l’impuls per a ser testimoni del Crist enmig del món, aquella fe personal s’anirà esbravant i apagant. Tenim, doncs, que l’Esperit està movent aquest Casal Loiola vers aquesta doble finalitat, exigent i estimulant: ajudar les persones que formen part de la comunitat o freqüenten la Casa a créixer en la fe madura i compromesa amb el nostre món, però constituint a la vegada una comunitat cristiana, com a llar on escalfar la fe, il·luminar la fe i moure la fe vers la missió en la nostra societat.
    
4. [Repte i esperança]. La tasca que us espera no és fàcil, no sigueu ingenus. Ara farà cinc cents anys que Ignasi de Loiola va iniciar aquí a Barcelona una petita comunitat. Als pocs anys la comunitat s’havia dissolt. Havia estat “un parto primerizo”, com confessà el confident i secretari de sant Ignasi Juan de Polanco. Confieu, però! Moltes persones ja feu part de comunitats i grups, ara us aneu integrant en aquesta Comunitat de Comunitats del casal Loiola i teniu experiència del que demana anar edificant una comunitat cristiana. A més, ja s’han fet passos importants com s’ha pogut constatar en l’informe que se’ns ha llegit en començar aquesta eucaristia. Tinguem fe i confiança en la força de l’Esperit, que és la veritable ànima d’una comunitat cristiana. Reprenem, doncs, i actualitzem la imatge d’Isaïes: “la vinya del Senyor de l’univers... és la comunitat Casal Loiola”. Quina responsabilitat, sí, però quin agraïment, quin goig i quina esperança! Recollim ara, en l’eucaristia, aquests sentiments unint-nos amb el Crist que tot lliurant-se fins a morir, va ressuscitar i és font d’una gran esperança.
   
   
   Comunitat Casal Loiola
   Barcelona, 7 d’octubre de 2023
   Josep M. Rambla Blanch