Estàs aquí
Exemple d'acollida i hospitalitat
Carmen Arnau, integrant de la Comunitat Casal Loiola
[RAC1 | Judit Pellicer | 6 de juny 2025]
La imatge de l’Aylan Kurdi, un nen de tres anys sirià, ofegat a la costa de Turquia va fer la volta al món. La seva família, com milers de sirians, tractava de fugir de la guerra. La fotografia del cos sense vida de l’infant va sacsejar persones arreu del planeta, una d’elles va ser la Carmen Arnau i la seva família, que es van decidir a trobar una manera d'ajudar. La Carmen recorda que, a l’època de les mobilitzacions sota el lema Volem Acollir, els contraris a l'asil retreien que aquells que volguessin acollir no obrissin casa seva. Doncs ella així ho ha fet. A través de Migra Studium fa anys que ofereix la seva llar a refugiats i migrants: "És una experiència que desactiva els discursos d’odi actuals, en conèixer-los veus que tot són mentides".
L’economista i mare de quatre fills es va trobar corejant "volem acollir" com milers de catalans en aquella època. Tanmateix, no sabia com materialitzar aquesta voluntat de "fer alguna cosa". "El meu marit i jo sempre hem estat involucrats en moviments socials. També hem estat vinculats als jesuïtes, a través dels quals van conèixer Migra Studium", explica. L’entitat cerca acollir i acompanyar persones que acaben d’arribar a Barcelona, s’enfoquen a ajudar en diversos àmbits; des de l’administratiu, fins a oferir un sostre amb voluntaris com la Carmen.
El difícil primer pas d’obrir les portes de casa
Inicialment, la Carmen i la seva família no pensaven a acollir, més aviat s’hi van trobar. "Volíem ajudar, però no sabíem com. Ens plantejaven fer de voluntaris, per exemple, donant classes del que fos", recorda l’economista. No obstant això, quan els van trucar per si podien acollir un jove refugiat de Síria l’any 2018, la família no s'ho van rumiar gaire i va acceptar. "Si t'ho penses masses no ho acabes fent mai", adverteix
"La primera nit teníem por l'un de l'altre. Ara, ho recordem i riem"
"La primera persona que vam acollir va ser en Saïd. Quan el vaig veure per primer cop vaig pensar: podria ser el meu fill", afirma la Carmen, que no amaga que, malgrat tot, tenia les seves reticències: "La primera nit, teníem por l’un de l’altre. Jo, perquè als mitjans es parla que hi havia jihadistes infiltrats entre els refugiats. Ell, perquè pensava: 'que voldrà aquesta gent de mi'. Ara ho recordem i riem".
Vuit anys de Xarxa d'Hospitalitat
Migra Studium va engegar la seva Xarxa d'Hospitalitat el 4 de gener de 2018, quan es va produir la primera acollida. Des d'aleshores, la xarxa s'ha anat expandint i el passat 2024 comptava amb 21 llars d'acollida, la majoria famílies i alguna comunitat religiosa.
Ja han passat molts anys d'aquella primera nit de tensió i des d’aleshores mantenen el contacte. Com amb altres acollides, l'estada va durar només un grapat de mesos, però el vincle perdura. "És de la família", sentencia la Carmen. L’experiència va deixar un impacte positiu en la família i en el jove refugiat, que ha pogut seguir amb els seus estudis, assentar-se a Catalunya, aprendre l’idioma i ara ell també acull a casa seva. "El Saïd és un exemple de què quan donés una oportunitat a una persona l’aprofita amb totes les forces", conclou.
La Carme destaca l'impacte positiu que acollir ha tingut per la seva família, fins i tot ha influït en el futur professional que ha triat una de les seves filles
Un món en cada cas
Després de la primera experiència amb el Saïd, la família es va decidir a seguir acollint. "Hi ha gent que arriba fugint de la guerra i altres de la pobresa", apunta la Carmen, que subratlla que cada cas és diferent. Recomana l’experiència de l’acollida després d’anys col·laborant amb l’entitat. "Has d’anar amb la ment oberta i implica sortir de la zona de confort, però és una experiència fantàstica i et canvia la mirada del món. És increïble que poc costa i l’impacte que té", explica l’economista, que lamenta caure en tòpics.
En el context polític actual, la Carme apel·la a l’empatia: "Ja prou dur és migrar perquè et neguin la condició de persona o la dignitat. No sé massa de política, però a escala humana penso que si tu visquessis en un país sense futur per la guerra o la pobresa, no marxaries?".
