Montse Valls, in memoriam

Estimats/des;
 
Aquest comunicat és un homenatge a la nostra amiga i companya Montse, que va marxar a la casa del Pare el passat 25 de desembre.

Haguérem volgut i desitjat poder-nos trobar presencialment pregant per ella tots junts, però la maleïda pandèmia no ens ho ha permès. Ens ha semblat bonic crear un punt de comunió, un moment de compartir per poder-nos explicar què va ser per nosaltres la Montse, què ens va ensenyar, què recordem d’ella. Per això us vam fer una crida a construir entre tots un escrit amb l’esperança i la il·lusió que ens faci sentir en comunió i una mica més a prop d’ella. 

Són moltes les aportacions que ens heu enviat i us donem les gràcies a tots per la vostra participació.  Ben segur que a tots ens va deixar una bona empremta. Gaudiu de la lectura recordant-la
 
Dels germans,

Vida y Muerte, Muerte y Vida, son las dos caras de la misma moneda, vivimos para morir y morimos para vivir. Mi hermana murió a los 56 años, después de estar 15 años luchando contra el cáncer, durante todo este tiempo ha estado en activo, luchando por sus tres hijos: Marc, Núria y María. 
Ella tuvo la oportunidad de preparar su funeral y como canto de entrada escogió la música del circo y la monición empezaba así:  Ey! No os sorprendáis, siempre me ha gustado ser un poco payasa. Esta música tiene un significado especial en mi vida. Recordad cuando en el circo salían los trapecistas y el presentador decía "¡señoras y señores más difícil todavía! ¡Aún hay más! "Pues este ha sido el lema de mi vida, los que me habéis conocido, sabéis que ésta no ha sido fácil, pero siempre he intentado salir adelante, luchando, esforzándome y superándome.
Por otra parte, siempre me ha gustado reír y tomarme la vida con buen humor. Pensad que cada vez que os he robado una sonrisa o una carcajada me habéis hecho un regalo ... y cuando habéis sido vosotros los que me habéis hecho reír a mí, me habéis hecho feliz.
Doy gracias al Señor por haberme dado la vida, y haber podido compartir tantos momentos con todos vosotros ....
El resto de la monición era un agradecimiento por todas las personas que hemos compartido su vida.
Sus hijos la definen como fuerte y luchadora. 
Las religiosas del Buen Salvador, para quienes trabajaba, la definen por su testimonio de fe y esperanza, por su dinamismo, fortaleza, entrega y decisión. Y dijeron de ella: Todos éramos importantes para ti.
La comunidad de CVX Forum-Joves a la que pertenecía. Dijeron: Montse ha sido siempre un ejemplo para todos nosotros, un testimonio verdadero de fe durante toda su vida. En la enfermedad y en la adversidad no se rindió nunca, y ha estado luchando hasta el final. Somos nosotros los que tenemos que agradecerle a ella habernos dejado hacer camino a su lado.
Sólo añadiría la generosidad y la pasión que puso en todo lo que hizo, mi hermana integró a la perfección el estilo agradecido de Ignacio y la búsqueda para hallar a Dios en todas las cosas.
Josep M.
(text llegit a l’eucaristia de la CVX Pamplona, a la que pertany el Josep M.)
 


Estimada Montsita,
Dos dels teus grans desitjos a la terra eren: “ser bona persona” i “ser bona mare”.
De vegades em deies que tenies dubtes de si realment ho eres…
No sé ben bé què vol dir “ser bona persona”, però el que sí sé, és que durant tota la teva vida, amb el teu lema “más difícil todavía”, vas lluitar per a tirar endavant la teva vida i la dels teus fills.
Quan et van diagnosticar el càncer, que tenia mal pronòstic, els teus fills eren petits, i tu deies: “és que si almenys fossin més grans…”
Has anat afrontant el que la vida t’ha anat portant. Jo, alguna vegada t’havia dit que sentia que Déu era profundament present en la teva vida i en la dels teus fills, perquè Jesús s’encarna en la realitat humana, i tot i que de vegades ens costa veure’l, Ell hi és donant-nos vida, donant-nos força…, en definitiva sostenint-nos.
Quan va arribar el moment final de la teva vida, tu ja estaves preparada feia molt de temps, a poc a poc, havies anat acceptant el que la realitat t’anava mostrant, i quan va arribar el moment final, simplement, no et vas aferrar a la vida, sinó que com el trapezista quan va a fer la millor pirueta s’ha de deixar anar, per a ser agafat per l’altre trapezista, tu vas fer igual, simplement et vas deixar anar, et vas lliurar, et vas entregar, per a ser abraçada, ara sí, clarament, pel Déu que estava dins teu, però ara t’abraçava ja per dins i per fóra de tu mateixa en una comunió que transcendeix la vida de la terra…
Diuen que el fet d’afrontar la mort no s’improvisa, sinó que durant tota la vida ens anem preparant per aquest moment…
No sé ben bé què vol dir “ser bona persona i bona mare”, però el que sí sé, és que durant tota la teva vida vas lluitar per a tirar endavant la vida dels teus fills i la teva pròpia…, i quan va arribar el moment final et vas lliurar, un cop més, i et vas deixar abraçar pel que SEMPRE havia estat dins teu.
GRÀCIES Montsita pel teu testimoni de VIDA…
SEMPRE t’estimaré…
Maite
 

Em commou recordar com la Montse es va posar en les teves mans, Senyor, al llarg de la seva vida. Com va acollir la teva voluntat, tot mirant-se de cara i sense enganys el que, sens dubte, se li acostava. Precisament perquè sabia que la mort la seguia, va viure cada dia posant-li tot de la seva part.
Gràcies Senyor per haver-me donat el do de ser germana seva. Gràcies per les converses, els àpats, les pregàries, les confidències, les idees, les rialles i les passigolletes compartides. Per haver-la pogut estimar, pel molt que m'ha ajudat, pel testimoni que m'ha donat, per haver estat estimada per ella.
Senyor, jo també sóc aquí, com ella, amb ella. Que es faci en mi també, la teva voluntat.
Mavi

 
Estimada Montse,
Se’ns fa difícil expressar en paraules els sentiments que portem a dins. Tu has estat germana gran, mare responsable, treballadora incansable i exemple de superació.
Avui et seguim tenint molt present en el nostre dia a dia, perquè ens has demostrat que cal lluitar per allò que estimem i desitgem, però fent-ho d’una manera veraç i autèntica. No t’agradaven les falsedats ni les hipocresies. Eres exigent perquè volies superar-te cada dia més i cercaves l’excel·lència. Però et vas trobar amb la fragilitat humana, en la teva malaltia i en la teva vida d’il·lusions esquinçades, però tot i això, vas lluitar fins el darrer moment.
Gràcies pel teu testimoni de fe i per la coherència de la teva vida que ens dóna la confiança i esperança que el millor encara està per venir. En Déu has trobat l’Amor autèntic que has sabut vessar en els teus fills. Seguirem el teu exemple esforçant-nos per continuar el teu llegat.

Imma i Xavier

 
 
Dels amics,
 

Penso que no he coincidit mai en un grup amb la Montse, almenys que jo recordi. No obstant això  la Montse és i serà un referent per a mi. Sobretot des del dia que ens va informar de la seva malaltia. El recordo perfectament, perquè aquell mateix dia jo anunciava que estava embarassada del meu quart fill, que ja té 14 anys. D'entrada, el que vaig sentir és incredulitat, tristor i sobretot compassió. Però mica en mica, en veure com la Montse encarava la malaltia i ens mostrava la seva força i capacitat de lluita, la fermesa de la seva fe  i el compromís en el servei malgrat el patiment, els meus sentiments es van transformar en profunda estimació i admiració per un testimoni viu del que vol dir entregar-se a la vida sabent-la en mans del Pare.

Anna Moreu

 
La Montse va ser de les primeres persones que vaig conèixer quan vaig entrar a la comunitat. En aquell moment va començar a forjar-se una relació que, amb els anys, es va anar consolidant. Vaig viure el seu nuviatge i la preparació del seu casament amb el Ferran. Per ella, varen ser uns anys molt importants i jo vaig poder ser un protagonista de primera fila en totes aquelles vivències. Més endavant ja varen venir els fills i no per això varen perdre el seu compromís amb la Comunitat.
La Montse, ha estat per a mi una de les persones que em van ensenyar a estimar les CVX. El meu compromís d’avui en dia amb les comunitats és, en part, gràcies a ella. La Montse, amb el seu compromís ferm i clar i, sense cap mena de dubte, mogut per la vocació CVX, poc a poc va fer que anés penetrant en la meva persona aquesta vocació que tant ens estimem.
La Montse, junt amb el Ferran, em varen proposar portar tots tres un grup de joves de la comunitat com a guies. Probablement, molt inconscients de la responsabilitat que això comportava; però, era tanta la il·lusió de transmetre allò que nosaltres vivíem tan intensament en la comunitat, que podien més les ganes que no pas que estiguéssim prou preparats. D’aquella experiència, va ser important la consolidació de la meva relació amb la Montse i mai podré estar tan agraït per ser protagonista d’aquesta vivència que porto ben endins.
La Montse era una persona forta, amb conviccions clares, no li agradaven “les mitges dites”, d’un tarannà tan fort que més d’una vegada ens havíem enganxat per la seva duresa, però sempre vaig ser estimat per ella...més d’alguna vegada m’havia compartit l’apreci que tenia per la meva persona. Jo sempre l’he respectat i estimat molt; el que ella em deia, per a mi tenia un pes especial.
La seva lluita amb la malaltia ha estat un model de força i empenta. Donant un testimoni de força davant les adversitats...em mereixia tot el meu respecte i estima. No volia lamentacions en el seu entorn perquè no li anava pel seu caràcter. Per tant, tots els que la coneixem sabíem que es compliria aquella dita: “Morirá con las botas puestas” i així ho ha fet.
Al llarg de tots aquests anys he viscut molts moments que he compartit amb la Montse. Moments dolços, divertits i també tristos i molt dolents. Moments que guardo amb tot el meu afecte que jo tenia per ella.
Gràcies Montse per haver estat una protagonista important en la meva vida, per tot el que m’has donat, la teva vivència espiritual i el teu apassionament per les CVX. Tot això m’ho guardo dins del meu cor amb tot el meu afecte.
Gràcies i ben segur que el Senyor et guarda i et protegeix a la seva casa.
Descansa en Pau.

Carles Ribalta

 
Quisiera compartir con agradecimiento como viví mi relación con Montse y cómo impactó en mí.
Como parte de CVX-Cat conocía a Montse de encuentros, asambleas, eucaristías, etc., pero la relación más profunda se dio cuando compartimos en el grupo de práctica de la formación CVX.
Sabía de su enfermedad, pero el conocimiento en primera persona llegó cuando un día compartió en el grupo cómo vivía su enfermedad, su opción personal para poner la atención y la fuerza en el cuidado que tocaba vivir en ese momento de su vida.
La veía como una persona fuerte, de carácter, que lo que vivía y cómo lo vivía había ido dulcificando y dando un valor extra a su fe, en el día a día, en la oración, en los encuentros.
Gracias Montse por tanto que aportaste a mi vida, viéndote en estos años, como testimonio de aceptación y fuerza en el Señor de la Vida.
Conxita España
 

Hace muchos años que tuve la suerte de conocerte, no solo en los primeros pasos en la Comunidad del Fórum sino como amigos. Eras una chica maravillosa, delicada, con una sensibilidad especial y unos valores extraordinarios, con una gran profundidad espiritual y una apasionada búsqueda de Dios. Todo ello lo has ido viviendo, profundizando y dando testimonio día a día con los que hemos vivido a distancia tu ejemplar lucha con la enfermedad. ¡Tuve también la suerte y el honor de ver tu maravilloso funeral! ¡Qué gran testimonio de Amor y de Fe! Dios te ha llamado y ya estás participando en el lugar que te ha destinado en su Reino, pero sigues viva Montse en nuestro recuerdo, y en nuestros corazones.
Que tu eterna disponibilidad siempre tan atenta y generosa con todos sea un estímulo en nuestras vidas y en las Comunidades donde tu presencia fue siempre un testimonio de Amor y Fe. Tus maravillosos hijos son un ejemplo vivo de ello. 
Fernando Jiménez

 
Vaig veure la Montse, després de molt de temps, un mes abans que ingressés. Jo amb tractament de ràdio i ella amb l’enèsim tractament de quimio. Jo lluitava interiorment per portar millor els efectes del tractament, en principi curt, ella convivia en pau amb els efectes secundaris de la medicació que prenia des de feia molts anys. Jo demanava Déu l’abandonament en la seva voluntat, ella ja estava abandonada en Déu. Em va remoure la seva acceptació de la malaltia, dels efectes i dolor que comportava.
M’hagués agradat tornar a trobar-nos però el dia que havíem quedat ja no es va trobar bé i va anar a urgències. El Senyor em va regalar aquella estona.
Ara ja descansa en pau i segur que des del cel ens ajudarà a viure millor el patiment de qualsevol malaltia.
Gloria López-Barrena

 
Estimada amiga vull aprofitar aquesta oportunitat de recordar-te per dir que la nostra amistat ve de lluny, molt lluny. Va començar allà per l’any 84 del segle passat quan vam iniciar una trajectòria al Fòrum quan érem joves. Hem viscut molt i molts moments de riure i de plorar també. Recordo quan em recriminaves que aquell cap d’any no t’havia fet riure prou. També recordo que els petards no t’agradaven gaire, per no dir gens, i amb això no teníem sintonia.
Quan va arribar la malaltia va ser dur però tu vas ser més dura i la vas fer durar. Joc de paraules que crec fan un resum del que van ser aquests darrers anys. Sempre m’ha sorprès la teva capacitat i força que has tret per “fer-la durar”. També els “nassos” per prendre decisions importants i transcendents per la teva vida quan les has hagut de prendre. 
Quan puguis, fes-me saber com estàs ara, què has trobat? amb qui t’has trobat? recordo haver-ho parlat amb tu i espero resposta, eh...
Guillem Cucala

 
Muchos años compartidos. Compartimos estudios universitarios. Compartimos una visión del mundo. Compartimos una manera de situarnos en él. Compartimos nuestra juventud y madurez. Compartimos nuestra fe y nuestra amistad. Tesón, firmeza, compromiso, lucha, responsabilidad, energía y mucha fe. Permanecerás siempre en nosotros.
Juan Mezo

 
Estimada germana Montse,
Ara que estàs a prop de Déu, des d’aquí la terra et tenim present com si estiguessis amb nosaltres. Han estat anys de coneixença i compartir vida terrenal però confiem de compartir vida eterna. Com deia Theillard, “som éssers espirituals que vivim una aventura terrenal”. Prega per nosaltres.
Lluis Pagés i Marité Gómez

 
Querida Montse,
Cuando leí por primera vez este escrito, me viniste al corazón...dice así...
“Alguien se pone en camino y, al mirar hacia delante, a lo lejos distingue la casa que a ella le pertenece. Sigue caminando hacia ella y, al llegar, abre la puerta y entra en una habitación preparada para una fiesta. A esta fiesta vienen todos los que fueron importantes en su vida; y todo el que viene trae algo, se queda un tiempo y se va.
Así pues, vienen a la fiesta, cada uno con un regalo por el que ya pagó el precio entero, sea como fuere: la madre, el padre, los hermanos, un abuelo, una abuela, el otro abuelo, la otra abuela, los tíos y las tías y todos los que hicieron sitio para ti, todos los que te cuidaron, los vecinos quizás, amigos, maestros, parejas, hijos. Todos los que tuvieron importancia en tu vida y los que aún la tienen. Y cada uno que llega trae algo, se queda un poco, y se va. Al igual que los pensamientos que llegan, traen algo, se quedan un poco, y se van. Al igual que vienen los deseos o el dolor. Todos traen algo, se quedan un poco, y se van. Y también la vida: viene, nos trae algo, se queda un poco y se va.
Después de la fiesta, la persona se encuentra colmada de regalos, y solo permanecen a su lado aquellos a quienes les corresponde quedarse aún un tiempo. Así, se acerca a la ventana y se asoma: allí ve otras casas, sabe que en su día también allí habrá una fiesta, y ella irá, llevará algo, se quedará un poco y se irá”.   (Bert Hellinger)
Gracias Montse por haberme invitado a la fiesta de tu vida, por haberme abierto la puerta de tu casa y de tu corazón, por la vida compartida a fondo con Toda la realidad y profundidad. ¡Doy Gracias a Dios por este tiempo compartido, por el regalo de tu amistad. Recuerdo especialmente las conversaciones en la sala de tu casa y muchos momentos de reír... también de llorar...¡siempre permanecerás en mí, como una huella de coraje, fidelidad y amor! ¡GRACIAS!
¡Hasta pronto!
Maria Labernia

 
La Montse va ser per a mi un testimoni de la joia de viure confiant en l'Amor de Déu. Una joia que brollava des de ben dintre del seu cor i a l'hora molt conscient de la seva malaltia. 
Una gran abraçada, sempre recordant i agraint els moments que vam compartir.
Marisol Ortiz

 
Ens hem trobat, Montse, més enllà de cap presència. En les matinals arran de mar, compartides; en el testimoni del grup on heu crescut junts, en la força de la pregària que uneix més enllà de les presències, en les teves germanes de sang i els germans de cor. I m'atreviria a dir que ens hem trobat en el salt de l'acròbata, aprenent a prendre i desprendre, aprenent de presències en les aparents absències.   
Marta Bruguet

 
Gràcies, Montse, per totes les vivències compartides des de que vaig entrar al grup 1 de Fòrum i et vaig conèixer. Em vénen molts moments, però sobretot, les reunions setmanals, cansats com anàvem tots i allà estàvem...compartint la vida en el Senyor. Aquesta fidelitat, compromís i comunió amb les CVX que mantenies em van ajudar a fer camí. Vida de grup i petita comunitat que allargàvem amb sortides, sopars i les nostres vingudes a casa vostra. Junt amb el Ferran, la Núria, el Marc i la Maria ens acollíeu...moltes estones divertides i acollidores.
Marta Millà

 
Estimada Montse,
Et sé bé, ja en braços de l’Amor. Encara que ja no et pugui veure ni tocar, t’experimento ben a prop nostre, ben viva, ben feliç, descansant per fi. 
Amiga estimada, amb la teva lluita serena has estat per tots i especialment per a mi, mestra de vida, de lluita pels teus estimats fills, de posar en valor i posar amor en les circumstàncies i en les tasques quotidianes. De vegades una mica massa exigent amb tu mateixa però ja se sap, són coses que et queden quan ets  “germana gran”. 
Em quedo amb el gran regal rebut: haver pogut compartir vida en profunditat amb tu, sabent que amb una mirada i poques paraules sabíem el que movia els nostres cors. Mestra a l’hora d’afrontar tot tipus de dolors, la teva companyia m’encoratja i m’ensenya a viure. Algun dia espero ens trobarem de nou i podrem fer-nos l’anhelada abraçada que no ens hem pogut fer per acomiadar-nos.  I tranquil·la, a la teva carta d’acomiadament va quedar clar: el temps i l’espai no compten allí on ara ets. 
Estimada Montse, sabem que segueixes vetllant per nosaltres, també per aquesta Comunitat de Vida de la que has format part durant un grapat d’anys. Records als parents d’allí a Dalt. Per aquí seguirem plegats pas a pas treballant per transformar la realitat, valorant  profundament la família, l’amistat i els medis quotidians que se’ns posen al camí, aprenent dia a dia a saber-nos sempre en les mans de l’Amor Definitiu. 
Fins Sempre Montse,
Miriam Maymó

  
Durante estos dos últimos años he tenido la gran suerte de estar en el Grupo 18 de FÒRUM-JOVES en el que también estaba Montse. Recuerdo muy especialmente una reunión a la que vino Montse, y nos explicó que después de mucho tiempo, se sentía en Paz. Y aceptaba lo que Dios eligiera para ella.
Oír esas palabras, dichas con tanta humildad y valentía me hicieron sentir que era una persona privilegiada, por haber podido compartir ese sentir tan sincero y generoso de Montse. Y con eso me quedo.
Mil gracias Montse por habernos dado la posibilidad de conocerte, por tu lucha silenciosa pero constante, tu ejemplo de madre incondicional, tu trabajo siempre bien hecho y por ese humor tan tuyo. El vacío que nos dejas lo llenaremos con todas estas cosas tan valiosas que nos has enseñado.
Mònica Moreu

 
Has estat  la meva amiga, una gran amiga. Ens vam conèixer en el grup, i des dels 18 anys que hem anat caminant juntes. Les nostres vides han transcorregut paral·leles vivint alhora els moments més importants: parella, fills, batejos, comunions, celebracions de Sant Joan, festes de cap d’any, etc. Vàrem compartir també molts moments espirituals dintre del grup i a nivell personal, com aquells exercicis que vam fer amb el Joaqui a Sant Cugat fa tants anys.
Recordo com eres, com t’agradava la teva feina,  com t’agradava cuinar, i cosir. Pels Nadals ens obsequiaves amb receptes noves i  sempre diferents. Com t’agradava planificar-ho tot al detall, i el teu alt nivell d’exigència amb tot el que feies.
La malaltia va ser una prova dura. Han estat 15 anys de lluita incansable, que  t’han dotat d’una profunditat espiritual envejable i t’han convertir en un referent per a mi en la cursa de la vida. Ara que ja gaudeixes de la pau eterna, frueix-la que te la ben mereixes! 
Montse Moragas


Conservo algunos recuerdos de Montse de hace muchísimos años cuando aún estábamos en el antiguo edificio del Fórum Vergés e iniciábamos nuestros andares comunitarios. Después habíamos coincidido en algún encuentro y alguna “Anada a Montserrat”. Pero no fue hasta mi regreso a la comunidad y, en concreto, a su grupo cuando descubrí su valentía, su sacrificio, su dedicación, su entrega y su Fe. A lo largo de estos últimos años, desde el grupo hemos ido siguiendo su evolución y aunque pocas veces ha podido estar físicamente con nosotros, siempre lo estaba en espíritu.
Ella ha sido un referente para nosotros. Al ritmo de los marcadores de su enfermedad, nos unía en la oración diaria haciéndonos sentir comunidad e Iglesia. Ella nos propuso esa oración que refleja cómo se sentía y que casi se ha convertido en el himno de nuestro grupo.
Seguro que la mayoría de vosotros ya la conocéis. Es del Padre Arrupe , pero ahí os la dejo,  para que todos juntos recemos una vez más pensando en ella: 
 
Yo me siento, más que nunca,
en las manos de Dios.
Eso es lo que he deseado toda mi vida,
desde joven.
Y eso es también lo único 
que sigo queriendo ahora.
Pero con una diferencia:
hoy toda la iniciativa la tiene el Señor.
Les aseguro que saberme 
y sentirme totalmente en sus manos 
es una profunda experiencia.
 
Un fuerte abrazo a todos,
Pedro Camacho

 
Amb la Montse hem compartit un camí de vida. Sempre ha estat una persona discreta i amb ella hem anat seguint les mateixes sendes: hem compartit recessos, pasqües familiars, reunions de comunitat, eucaristies, exercicis espirituals en la vida corrent..., Com sempre diem, la Montse, per sempre, resta en un trosset dels nostres cors. Montse t'has avançat, però un dia ens tornarem a retrobar
Pepe  Sitges i Ana Vernis

 
Me considero una persona afortunada por haber sido amiga de Montse.  Ella era una de esas personas únicas que llegan a nuestras vidas como un rayo de sol: brillante, encantador, fuerte y alegre.
Con ella aprendí que se puede vivir con intensidad y ligereza a pesar de todo.  Ella siempre se alegraba con mi alegría.  De ella recibí un cariño casi maternal cuando más lo necesitaba. Recibió a mi hija Alicia, desde el embarazo, como su tercera abuela, fue una abuela de alma y corazón.
Como decimos en Brasil: "quien tiene un amigo ya lo tiene todo". La distancia, diferencias culturales, o el idioma, nunca fueron capaces de atrapar los "rayos de luz" de Montse.
¡Las palabras no pueden expresar la gratitud que siento por la oportunidad de tener su amistad!
Hoy aprendo a convivir con el dolor de su partida.  Nunca es fácil decir adiós a un ser tan querido.  Ahora lo que nos queda es llenar el vacío, proporcionado por su ausencia, con tan buenos recuerdos de nuestra improbable amistad.
Con el corazón lleno de añoranzas, trasmitiré a su "nieta adoptiva" su ejemplo de fuerza, fe, respeto, serenidad y solidaridad.
Descansa en paz.
Vanessa Caetano


Descansa en Pau, Montse. Sempre seràs a les nostres pregàries