Lluís Homar: “El teatre m’ha ajudat a trobar-me amb l’espiritualitat”

_{Catalunya Religió | Jesús Mari Pardo}

El reconegut actor i director de teatre, Lluís Homar, ha presentat aquest dimecres al vespre al Casal Loiola de Barcelona una xerrada poètica sota el títol Els místics i jo, amb un ventall d’autors que, des de contextos històrics i geogràfics diversos, s’adscriuen dins aquesta tradició que aplega poesia i filosofia.

Sant Joan de la Creu, Santa Teresa, Miguel de Molinos o Mestre Eckhart són alguns dels noms propis que han vehiculat el recital del barceloní, pensat amb l’ànim de recuperar la vigència del pensament místic en els nostres dies. Un ànim amb el qual Homar no es vincula per primera vegada, ja que, quan era director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic (CNTC), va programar simultàniament obres com Alma y palabra. San Juan de la Cruz o El templo vacío. Totes dues amb una vocació intertextual amb la tradició mística.

L’acte, que ha començat amb l’entrada d'Homar en escena —tal com si fos una representació teatral—, ha constat d’una primera part que ha combinat recitació i glossa d’alguns poemes escollits. Noche oscura del alma, de Sant Joan de la Creu, ha estat el tret de sortida i Lluís Homar, així com amb la resta de composicions i autors, ha anat comentant cada vers, assenyalant-ne els jocs poètics i el sentit revelat.  

L’actor del barri d’Horta ha explicat que aquest poema de Sant Joan forma part de la seva història d’amor, fent referència al retrobament que va tenir amb la fe cristiana que havia viscut a casa, des de petit. “Quan tenia 14 anys vaig trobar la manera de significar-me i rebel·lar-me deixant d’anar a missa”, ha explicat Homar. També ha reiterat diversos cops al llarg de l’acte que “el camí de la mística és a tocar per a tothom”, que “qualsevol hi pot accedir”.

D’altra banda, també ha insistit en el fet que l’experiència de la mística “no té a veure necessàriament amb el coneixement, sinó que es tracta d’una guspira, alguna cosa que té a veure amb una altra dimensió, la realitat amb majúscula”. “Cal desaferrar-se, ser-hi amb certa predisposició, però que passi no depèn de tu”, ha advertit Homar pel que fa als contrasentits naturals d’aquest procés espiritual.  

Havent passat per Santa Teresa, Miguel de Molinos i Mestre Eckhart, el recital ha quedat perfectament arrodonit amb el col·loqui posterior, conduït pel consiliari del Casal Loiola, el jesuïta Alexis Bueno. També s’hi han pogut formular dubtes i reflexions per part del públic, construint, d’aquesta manera, un diàleg en el qual han aparegut qüestions com la meditació i “Amics del desert”, la xarxa de meditadors on coincideix amb l’escriptor i sacerdot Pablo d’Ors, a qui agraeix “la sensació de tornar a casa”.

Al llarg del diàleg, Lluís Homar ha confessat que el teatre l’ha ajudat molt en aquesta trobada amb l’espiritualitat, des dels seus inicis com a cofundador del Teatre Lliure el 1976, fins al període en què ha estat director del CNTC (2019-2024) i ha pogut apropar-se als textos de poetes i filòsofs de la mística. També ha explicat que viu la seva fe des d’una idea que li sembla atractiva, que és l’oració contínua, “de manera que intento tenir una consciència plena de cada cosa que faig, les persones que m’envolten, a qui estimo”.

Així, amb un col·loqui farcit de reflexions sobre la mística i la pregària, enllaçades amb el teatre i la poesia, l’acte ha finalitzat portant els textos del començament cap a les inquietuds quotidianes de tots els assistents, tot reivindicant el llegat dels místics i la seva vigència, encara roent.