més combats espirituals
La Quaresma 2010 la inicio amb il.lusió i amb esperança d’assolir uns propòsits o sacrificis per acompanyar Jesús en aquest temps de temptació al Desert. Per exemple, coses que em suposen fer un esforç serien la xocolata i l’ordinador. Això per una banda, i per altra, vull viure aquest temps sent-ne conscient de la preparació interior, el camí a seguir fins la Setmana Santa. En aquesta preparació espero refer la meva escala de valors traient de mi els que no tenen tanta importància i replantejant-me quin és el meu centre.
_________________________________________________________________________
Acollida del feble, del pobre. Atenció a les seves necessitats. Proximitat amb el seu dolor. Descarregar-lo de part de la seva angoixa. Portar-li una espurna d’alegria. Carregar amb ell i que habiti la meva pregària.
_________________________________________________________________________
La Quaresma ha de ser, per a mi, un temps d’obertura, de retorn a la “buidor” per poder-me omplir del que vindrà després. Cal tornar a la reflexió i la mentalització. Serà realment un combat contra la mandra i la falta d’hàbit de pregària. Treballar, posar-me de nou mans a la feina amb la meva dimensió espiritual ja que la dimensió personal ja està sent treballada dia a dia. Estar connectada al treball diari de l’espiritualitat m’ajudarà a retrobar el camí que sembla que ha quedat difós.
_________________________________________________________________________
La Quaresma me la plantejo estant més al costat de la gent que ho necessita: el meu tiet malalt per una embòlia (anar els dissabtes als matins, en comptes de dormir anar a passejar o simplement dedicar-l’hi el matí dels dissabtes). No queixar-me o barallar-me amb la meva germana petita. Estar pendent de la meva parella en els petits detalls. Les meves urgències són deixar la mandra dels matins. Deixar el malhumor de quan estàs cansat de tot el dia i deixar la rutina.
_________________________________________________________________________
La rutina del dia a dia fa que no pugui escoltar el meu cor tant com m’agradaria. Crec que últimament ho necessitaria més que mai perquè tinc moltes preocupacions i fets que m’inquieten, però per això mateix em fa por sentir realment tot el que passa pel meu cor. Durant la Quaresma, com que és temps de reflexió, m’agradaria afrontar aquesta per poder treure’n tot el neguit que tinc dins. Urgentment necessitaria pensar i plantejar el quatrimestre que se’m planteja. Afrontar-lo sense por i amb pensament positiu. També urgeix que pensi amb el fet d’ajudar els altres. Els que més ho necessiten, però no els pobres sinó la gent que m’envolta (avis, germans,..). Necessitaria temps per plantejar-me tranquil•lament i reflexionar-hi.
_________________________________________________________________________
Una estona de silenci cada matí per obrir el meu cor a la teva Presència, per veure el dia que ha passat amb la teva mirada, per tenir FORÇA per canviar allò que no funciona, per tenir llum al caminar en el nou dia que comença.
_______________________________________________________________________
Em plantejo la Quaresma 2010 com una crida a parar i reflexionar la meva trajectòria vital, des de la humilitat i amb l’amor de Déu a través de tothom. A nivell d’urgències em cal trobar un punt de referència com els estels pels pescadors de nit, per tal de guiar-me amb un rumb clar, directe i pur. Aquest combat em suggereix una lluita pacífica i personal per ser fidels a tot allò que ens fa realment viure, que ens toca de debò, l’amor pur. A nivell d’idees pel combat crec que una lluita sempre es guanya si ets constant, tenaç i es té el rumb clar.
_________________________________________________________________________
Mi combate personal es contra la impaciencia, con el pensar, hacer diferente al mío... Me planteo una cuaresma viviendo desde lo cotidiano de lo sencillo del cada día. Un tiempo de dejar caer mi propio Yo, mis maneras y formas. Me urge silenciar mi interior, dejar que aflore lo más auténtico mío, lo más genuino. Acallar las voces que me hacen ir a ritmos estresantes. Para ello, espacios, encuentros auténticos, tranquilos, sin prisas...hacerme consciente de la VIDA!
_________________________________________________________________________
Realment que n’és d’encertat el nostre escrit, “massa dependències”, “poc temps per viure espiritualment”. La vida passa de pressa i van creuant etapes i molt sovint allò que no és material s’oblida...demà ho farem, demà resarem, demà reflexionarem i quan arriba aquell demà ja no saps ni fer, ni resar, ni reflexionar.
El compromís d’aquesta Quaresma ha de ser tenir Jesús present a través de la reflexió diària i la lectura dels Evangelis, cinc minuts, no és gaire però serà un nou començament.
_________________________________________________________________________
El primer que em suggereix “el títol” és que per mi la Quaresma no és gaire “combat espiritual”, m’explico: si que m’agradaria preparar-me, m’agrada voler millorar...però m’ho prenc d’una manera força passiva, amb bones intencions i poca cosa més. Suposo que em falta la “convicció” de què parla el text. Aquest matí, quan he llegit aquest text (pregària virtual) he pensat com una cosa a fer. Fer arribar a la meva filla adolescent el sentit de la Quaresma d’una manera que per a ella tingui sentit.
_________________________________________________________________________
Com un retrobar el patiment de Jesús, el seu Calvari i fer-lo pregària en el patiment nostrei de molts com nosaltres que pateixen de primera mà les conseqüències d’aquesta greu crisi. I arribar al moment de resurrecció, esperant que se solucionin els problemes del dia a dia de la gent que pateix.
Que el meu actuar en les decisions sigui seguint els criteris de justícia,honestetat, coherència. Qué o cóm ho faria Ell?
Tenir present sempre l’escala de valors que Jesús voldria. Ser llum pels altres en un món regirat i fosc.
Pregària diària..Viure i estimar els altres.
