Doncs al Casal, somio i m’il·lusiono constantment amb nous reptes per oferir als nostres joves.  Comparteixo VIDA autèntica, des del més profund, em sento comunitat, creixo indubtablement com a persona i alimento la meva fe intentant viure l’Evangeli.
Al Casal, intento plantar petites llavors en els joves i ser un petit testimoni. A més, trobo molts testimonis que, sense cap mena de dubte, m’ajuden a avançar cada dia. Intento  escoltar, acollir, estimar i deixar-me estimar. 
Al Casal gaudeixo, m’apassiono i m’enamoro de tot el que faig  amb amics que vibren en la mateixa sintonia, potser alguna vegada també em canso i, sobretot , SÓC MOLT FELIÇ!!!
I com es concreta tot això i molt més, en el meu dia a dia? Doncs a Joves Loiola!!

També sóc responsable de les confirmacions, juntament amb la Yolanda i, acompanyo un grup de confirmació de nois i noies de primer de batxillerat, els divendres.

També formo part de l’equip de litúrgia (precioses reunions on preparem el fil conductor de les eucaristies del dissabte) i del GP (Grup Permanent de Joves Loiola)

Més aviat dos grans somnis. El primer, que esdevingui un espai d’acollida de petits, joves i grans. Un espai on, tot aquell qui arribi, trobi una veritable comunitat que comparteix la seva fe i, els més jovenets, vegin el testimoni dels més grans que, com ells,  també estem en recerca.

El segon somni és que deixem de mirar-nos el melic i, que el Casal, serveixi per sortir de nosaltres mateixos i anar cap a fora. Que no sigui un “bunker”, si no una plataforma que ens llenci al mig del món que crida i ens necessita . Que ens mogui a no quedar-nos indiferents i, a la vegada, que també sigui el lloc on poder rellegir i pregar pel nostre món. Que, en la fe viscuda i compartida en el Casal, trobem el sentit de tot allò que fem fora.